Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886- Badalona, 1963) historiador de l’art, museòleg i crític d’art. Format a l’Escola de Llotja i als Estudis Universitaris Catalans, el 1912 va ingressar a la Biblioteca dels Museus i el 1920 va esdevenir Director general dels Museus d’Art de Barcelona, des d’on va salvar les pintures murals romàniques del Pirineu.  Apartat del càrrec per la dictadura de Primo de Rivera fou rehabilitat el 1930, el 1932 es va fer càrrec de la conversió del Cau Ferrat en museu públic i el 1934 va inaugurar el Museu d’Art de Catalunya des d’on va procurar la salvació del patrimoni artístic de Catalunya durant la guerra civil. El 1939 va ser represaliat i cessat com a funcionari i mai més no va poder treballar en un museu.
Va dirigir la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya (1910-1930), la Gaseta de les Arts (1924-1930) i el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1931-1937), i col·laborà en publicacions com La Revista, La Vanguardia i Destino (1952-1963). Va publicar diverses monografies com Meditacions sobre la arquitectura (1917), Ramon Martí Alsina (1920), Resum d’història general de l’art (1927-1928), La pintura romànica sobre fusta (1956), L’art català (1957-1961) i Fortuny (1962).