(Lleida, 1940) Amb l’esforç de desperfecció paraparèmica fet arran del descontrol histèric introduït per l’atzar en l’escriptura, els insignificants aleatoris acaben originant multisignificacions del tot inesperades en camps on els conceptes indígenes colonitzen les voluntats invasores. Així, la no-intenció hi preval per damunt del seny ordenador que pretén de donar lliçons als lectors que malden per ser alliçonats. I mentrestant, mitjançant la lluita contra qualsevol mètode, procediment, recurs, tècnica o fórmula, l’èpica de la insubordinació i la mística de la incordinació hi va teixint un decorat que acaba incendiat pel verb alçurat. I a l’últim, les flames de la llengua cremen el sostre de la coherència enmig dels esgarips de tota lògica.