(Milà, 1785-1873) Neix i es forma en un ambient encara il·lustrat (el seu avi era el cèlebre jurista Cesare Beccaria), la qual cosa es tradueix en una idea de la literatura com a instrument socialment útil i formatiu.

Després d’algunes experiències en l’àmbit de la poesia (Inni Sacri i Il cinque maggio) i de la tragèdia històrica (Il conte di Carmagnola i Adelchi), emprèn, cap al 1821, la complexa redacció de la novel·la històrica Els promesos, que publicarà en dues edicions, la primera el 1827 i la segona el 1842. La segona edició es justifica per la revisió per tal d’adaptar la novel·la al model lingüístic florentí.

El 1868 és nomenat president de la Commissione per la unificazione della lingua.