(Guissona,la Segarra, 1938)
Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. Va ser professor de Llengua i Literatura a l’Institut Màrius Torres, de Lleida. Es donà a conèixer com a poeta amb La meva casa (1969), premi Joan Salvat-Papasseit. Entre les seves obres més significatives hi ha Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega (premi Vicent Andrés Estellés, 1985), Narcís i l’altre (premi Miquel de Palol, 2001), Terra cansada (premi Nacional de la Crítica, 2005) i Al cor del món (2013).
Ha conreat també el teatre (Camí de mort, 1979) i les memòries en forma d’assaig literari (Quadern de tres estius, 1986) i Des de la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007).
Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1999) i amb el premi Jaume Fuster, que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2017).
Jordi Pàmias i la prosa: l’arrel que es fa branca i cerca noves llums. Com si...