(Vilanova i la Geltrú, 1950) ha publicat una quarantena de llibres, entre els quals La generació literària dels 70 (1971), el premi Bertrana Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973, novel·la reeditada el 2013 sense mutilacions de censura), el dietari Llibre d’hores (1980), l’assaig Repensar Catalunya (1989), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995), Gaudí, una cosmogonia (2002), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), L’Empordà, el melic del món (2006) i els cinc reculls assagístics Glossari d’escriptors catalans del segle xx (2003), A punta d’espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d’Ors, Espriu, Porcel i altres (2013) i Columnes i davantals (2015). El seu darrer lliurament és Manuel de Cabanyes. Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris d’Oriol Pi de Cabanyes (2017).  Va ser director-fundador de la Institució de les Lletres Catalanes (1987-1996).