La lírica de Rosa Leveroni no ha lluït mai com en aquest volum. Qui el llegeixi podrà sentir l’exactitud dels mots que Salvador Espriu li dirigí per carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.»
Es presenta aquí el llibre de la poesia essencial de Rosa Leveroni, essencial en el sentit d’escollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de màxima qualitat, que permet d’apreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consistència clàssica, l’insospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant.
El discurs poètic de Leveroni parla d’allò que és fonamental: l’experiència de la vida, de l’amor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.