La gimnàstica quotidiana de l’escriptura i l’exercici lliure de les predileccions imprimeixen a aquests textos, de prosa viat­gera i de crònica costumista, una aparent fragmentació temàtica. En realitat descabdella al llarg d’aquest llibre una història que encaixa totes les peces, gràcies a l’estil consolidat per l’autor a l’hora de mirar el món i invita el lector a gaudir-ne.  Xavier Febrés ens assenyala –ja des de la portada– l’esperit interrogant del nostre destí, mentre ell mira encuriosit la punta del dit de l’emperador, desplegat amb el mateix gest que els romans encara utilitzen per demanar al cambrer un altre negroni.