Vicenç Altaió escriu Santa Follia de Ser Càntic des de la poesia contaminant, inoculada i digerida de Joan Vinyoli, un poeta foll i el darrer romàntic. En càntic clar i original, el poeta proposa la utopia i la fragilitat de l’amor i del llenguatge únic. Com la bogeria, la creació és alliberament, camuflatge i autonomia, un dispositiu capaç d’anunciar tautologies sobre la relació amb l’altre. Anna Carreras pren el bisturí i els lleva la pell. El resultat, un assaig herculi sobre la poesia d’aquests dos traductors de la vida corrent al llenguatge de les flors.