Menudall d’ànima constitueix una mena de parèntesi, una creació interposada en el conjunt de l’obra ja publicada per Joan Francesc Castex-Ey. Efectivament, si bé aquest recull no deixa de costat la seva inspiració habitual, la que ve dels paisatges, és molt més introspectiu que els altres llibres ja editats. Fet d’un seguit de retrats impressionistes d’estats d’ànim i de temes quotidians, la seva configuració permet als dits retrats de confondre’s en una veritable recerca espiritual. Una recerca espiritual, això sí, arrelada en les coses de cada lloc i de cada dia, arrelada al món, i amb vocació d’avenç: els textos -essencialment haikus acompanyats d’alguns aforismes- estan aplegats en funció de les estacions de l’any, que es poden entendre com al·legories de les diferents etapes de maduració d’un individu.