Convulsió, picadura, fuetada o flaix. Els haikus, d’origen japonès, són com petites píndoles gairebé imperceptibles que poden endolcir, distreure o sacsejar, bonsais que potser arrelen al pou de l’estómac o bé germinen al cap en una imatge vertiginosa. Idees agafades al vol o al xoc, sintetitzades en tres solitaris versos. Poemes concisos, directes, orgànics, sobre natura i paisatge o de caire més filosòfic. Gegants de miniatura, màxim minimalisme. Un llamp que no té marge per plantejar-se la seva estratègia lluminosa.